La porta del sol

La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit -les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund.
"L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

Elias Khoury (Beirut, 1948-2024) als dinou anys va visitar un camp de refugiats a Jordània i va fer-se membre del Fatah. Al cap de dos anys de lluita armada contra l'Estat d'Israel, va tornar al Líban després del Setembre Negre i va entrar en contacte amb els refugiats dels camps de Beirut. Va treballar com a investigador a l'Institut d'Estudis Palestins, una institució fonamental per a la preservació de la memòria documental palestina. Gran amic de Mahmud Darwix, hi va col·laborar a la revista literària Al Karmel. També va dirigir el suplement cultural Al-Mulhaq, el més important del món àrab. Va ensenyar la literatura àrab a la Universitat Americana de Beirut i a la New York University. A partir del 2004 es va implicar en la creació del Moviment de l'Esquerra Democràtica al costat d'intel·lectuals com Samir Kassir i Jad Majed. Va prendre part en les grans manifestacions de 2019, estroncades per l'ensulsiada econòmica del país i l'explosió del port de Beirut.
Publicada entre 1975 i 2024, la seva obra -setze novel·les, una desena d'assaigs i un sens fi de crítiques literàries i cròniques periodístiques- és una de les peces fonamentals de la literatura contemporània i ha estat rigorosament ignorada pels premis literaris occidentals. El seu últim llibre, La Nakba continua, es va publicar mesos abans de la seva mort, ocorreguda el setembre de 2024, en vigília dels bombardeigs de Beirut per l'exèrcit d'Israel.
Club Editor n'ha publicat en català La porta del sol i Ialo, traduïdes totes dues per Jaume Ferrer.